Laura Quetglas – Stand Up Paddle
“El treball en Mar Balear és màgic”
Sobre una taula. Així viu Laura Quetglas des de fa gairebé una dècada. Es desplaça remant i en cada impuls agafa més força un esport en clar auge: el Stand up paddle. Laura ja és campiona d’Espanya i d’Europa i continua entrenant. Vol postergar al màxim el moment en què els seus pupils la deixin enrere en les carreres.
- Campiona d’Espanya i d’Europa en 2018. Què et queda per guanyar?
Vaig quedar 7ª en el mundial i 4ª per equips i de cara a aquesta temporada, vaig començar a la fi de març i tinc la intenció de fer tot el que pugui a nivell internacional i buscar classificar-me una altra vegada per al mundial i per a l’europeu. Sobretot estaré molt per fora, tinc un calendari que comença en Tahití i segueix per Austràlia, Carolina del Nord, un altre també als Estats Units i el Japó. I a part on caigui el mundial, que encara no sabem ni dates ni ubicació. Tinc algunes bones cites en 2019.
- Què ens contes del mundial?
El mundial va ser duríssim. La carrera tècnica molt bé, però la carrera de llarga distància va ser duríssima, ja que teníem molt de vent i ona. Va ser un circuit, encara que la idea principal era sortir, arribar fins a una illa, donar-li la volta i tornar, que és molt més atractiu per a nosaltres ja que no estàs en un mateix lloc donant voltes. Per al cap no és positiu. Vam fer en total 19 km en un circuit triangular abalisat amb boies i molt irregular. Cada competidora havia d’anar una mica a la seva, en les zones en què et podies enganxar a algun tren, aquesta era l’estratègia per a fer una miqueta més suportable la carrera. Però va ser molt dura. M’hauria agradat fer-ho un poquet millor, però un 7è lloc després d’haver estat barallant i situada en 5ª posició molt de temps està molt bé. Després finalment les forces em van fallar i van arribar totes juntes. Però és molt satisfactori quan arribes al final i no arribes tota sola, arribes barallant amb altres al·lotes. Veus que estàs allà en el grup capdavanter i si avui és ella, demà pots ser tu qui entra davant. Això ens motiva.
- En canvi a Sardenya va anar millor.
A Sardenya tot es va alinear per a guanyar. A més, la competidora amb qui em vaig batre pel títol va ser Olivia Piana, la francesa, que va ser la que va guanyar en el campionat del món a la Xina. Estam totes allà rodant i això és el bonic, que un dia és una i un altre, una altra. No hi ha una que sempre guanyi. El nivell ha pujat moltíssim en aquest esport i cada vegada és més difícil estar al capdavant. El treball que hi ha darrere és molt, molt dur.
- En els últims anys ha pegat un boom important el Stand Up Paddle, no?
Duim 3 anys en què ha anat creixent. Des de 2017 i 2018 es veu en les carreres dels circuits internacionals que ficar-se en un top-10 ja és un resultat impressionant. En un mundial, en la línia de sortida hi ha 50 o 60 dones, que és el que es buscava, igualar amb els homes. Abans només anava una dona per país i 2018 ha estat el segon any en què han anat dos, igual que dos homes. Vulguis o no això fa que l’esport creixi i motiva molt.
- Quants anys portes remant?
Vaig començar fa 8 anys amb l’stand up paddle i fa 5 o 6 que competesc per fora. I des de 2016 intent sortir a competir internacionalment. Afortunadament tinc el suport de Iberostar, que gràcies a ells puc tenir un calendari superric en competicions internacionals. Aquí a Espanya tenim un munt, però si jo em qued a Espanya competint no evolucion com a esportista. Per això sempre buscam anar-nos fora a les carreres en les quals estan les competidores més top i amb més nivell per a mesurar-nos. Ens agrada veure que el treball que feim té aquesta repercussió i aquest agraïment que bucam els esportistes.
- Com valores el treball a l’escola?
El treball en Mar Balear és màgic. Va començar amb el projecte de mi mateixa com a esportista i en tirar la vista enrere i veure que les dues coses han sortit cap endavant és una satisfacció personal enorme. A part tenim la pedrera que estam creant i intentam donar-los moltíssim suport, tant jo personalment com el club, i també Port Adriano i Calvià. Sempre intent recolzar-los en tot el que puc i en moltes competicions europees a les quals vaig intent portar-me a algun d’ells o a vegades a tots. A vegades és un crist, perquè vaig a competir jo i em duc a deu nins. La competició a vegades no surt com m’agradaria, però no m’importa.
L’escola cada dia va creixent i estam molt contents. Hi ha nins que porten amb nosaltres des del primer dia que es va obrir l’escola i hem vist com han crescut en 2018 en el mundial. Per primera vegada hi havia categoria sub-18 i els únics d’Espanya que es van classificar, Aarón i Aída, són de l’escola. Tenen 15 anys, però els vam pujar de categoria perquè vèiem que estaven preparats. A ells i a molts més. En nins només tenim tres d’aquesta categoria, encara que un d’ells, Quique Hurtado, no va voler competir en sub-18 i ho va fer en elit i va quedar 17è en el mundial. També tenim Sergi, que va estar a prop i que podria haver estat un candidat per a anar al mundial. I de les nines va ser Aída, però tenim a quatre d’aquesta categoria, que encara que tenen 15 anys estan preparades per a la categoria sub-18. I van barallar. Però en el campionat d’Espanya, que era el classificatori, van sortir ells dos. I van quedar 5è i 5ª del món. Impressionant.
- A Tokio 2020 el surf serà olímpic, però el Stand up paddle no.
A Tokio 2020 va el surf i esper no equivocar-me, però estic gairebé segura que en 2024 entram. A mi ja no em tocarà però treball perquè algun dels nois de l’escola vagi. I jo em vaig amb ells. Acompanyant com a mínim.
