Daniela García – Atletisme

Daniela García – Atletisme

Daniela García, l’atleta calvianera que és una de les promeses més importants de l’atletisme espanyol actualment. Daniela milita en el club Platges de Castelló i, amb tal solo19 anys, és una de les dominadores dels 800 m a Europa. Actual campiona d’Espanya sub23, igual que ho va ser de la sub20 en 2019 i subcampiona de la sub18 en 2018, es tracta en l’elit europea de la distància.

• Molt bona tarda, com estàs?

Bona tarda, perquè molt bé, seguesc una mica amb ressaca de la carrera, de totes les emocions viscudes, però molt contenta.

• No és per a menys, no?

Doncs no, la veritat, és pràcticament l’assoliment més gran que he aconseguit fins al moment, així que sí.

• Primer de tot, enhorabona per la carrera que has fet aquest cap de setmana a València, amb la qual t’has proclamat Campiona d’Espanya sub23 en 800m. Com et sents?

El moment final de la carrera va ser…(sospira), arribar i veure la marca va ser increïble, va ser una xutada d’adrenalina que no havia experimentat mai. I després a partir d’aquí, he intentat no venir-me’n a dalt i calmar-me una mica perquè aquest cap de setmana tinc el campionat absolut i res… a veure com acaba la setmana.

• Amb quines expectatives vas al campionat absolut?

Realment, després d’aquesta finalitat de setmana ja estic contenta amb la temporada. Pel que simplement aniré a gaudir, intentaré donar-ho tot i si puc arribar la primera, doncs millor.

• ¿Hi ha opcions?

Sí, bé, vaig primera en la llista perquè Esther Guerrero, que és la gran migfondista ara mateix a Espanya, s’ha apuntat als 1500 m. Així que en 800 m estic primera i després perquè depèn del dia que tinguem totes, tinc grans contrincants també.

• Esperam poder tornar a comptar, com sempre ho fem cada dilluns, algun dels teus bons resultats. Dèiem que et vas proclamar campiona d’Espanya el passat cap de setmana, però no és la primera vegada, ja el vas aconseguir en 2019 en el Campionat d’Espanya sub 20. Sens dubte, els 800 metres són la teva prova. Per què?

Comences des de petit a l’escola d’atletisme fent totes les proves i ja es va veient cap a on va fent l’atleta. El mig fons és on m’he sentit més còmoda, entrenant en 800m és un ritme que puc portar fàcilment, em surt natural i aquí he acabat.

• Tens pensat canviar a una altra en un futur, per exemple, els 1500 m?

Sí, de fet, l’entrenador que tenia a Mallorca sempre ha estat convençut que jo acabaré en 1500m, i molts que entenen d’atletisme, sempre m’han dit que tinc una gambada, un turmell, una facilitat… que tal vegada pot acabar en 1500. Jo mai he corregut cap, llavors no sabria dir-te. Ara mateix en 800m és on més còmoda em sent, però al llarg dels anys sí que és veritat que l’atleta sol tendir a acabar en la prova de per damunt.

• No has corregut cap oficialment, però imaginem que en els entrenaments els hauràs provat.

Jo no solc entrenar molt per dalt, tampoc he fet molts 1500. I en competició sí que he fet milles, però tipus cursa popular que no m’ho he pres molt de debò, però estaria guay.

• No t’ho prens de debò per no humiliar.

No, no (riu), perquè tampoc em dóna per a molt.

• Per si no fos prou, vas parar el crono en 2.04,59. Això suposa una nova marca personal, un nou rècord a Balears sub23, la tercera millor marca nacional de tots els temps en la teva categoria i, no acaba aquí, sinó que és mínima per al Campionat Europeu en Torun. Com ho vas viure? Vas parar el temps i què vas pensar?

Per a tot atleta fer marca personal és la satisfacció més gran que et pots trobar. A més, no va ser una marca personal per poc, va anar per un segon. Al final en la carrera em vaig trobar tan bé, sobretot en les últimes dues voltes que vaig pensar: bo estaré anant superràpid, però tampoc estaré fent una superbona marca perquè no pot ser que estigui així de fresca. Però després vaig veure la marca i vaig dir “no pot ser, no pot ser”, així que encantada.

• Vas fer la carrera buscant aquest resultat o va ser una cosa sorprenent?

Sí que ho marquem una mica com a objectiu al principi de la temporada de pista coberta, però tampoc m’esperava fer-la. Òbviament vaig ser per totes, em vaig plantejar una carrera una mica diferent, perquè normalment solc fer el primer 400 més ràpid, i l’últim 400 perquè punxar una mica i anar al que pugui. En aquest cas, el que vam fer va ser fer els primers 400 una mica més lent, llavors el parcial sí que va espantar una mica perquè no anava per a mínima, però en l’últim 400 em vaig trobar genial i em vaig dir a la meva mateixa “aquí de gom a gom, me la faig” i al final va sortir.

• Ens agrada perquè parles en plural i això vol dir que tens un gran equip darrere.

Sí, sí, per descomptat. Consider que l’atleta és el protagonista, però darrere tens un equip, ja no sols s’entren, compt amb els meus pares, amb la gent que he tingut des de petita, i ara mateix, actualment a Madrid, tinc un grup d’entrenament que som diverses noies de la meva edat i m’encanta comptar amb elles perquè és una aventura per a mi, poder viure-ho amb moltíssimes emocions i donar-nos suport entre totes, m’encanta.

• Com ho va viure la teva família, amics, reunits?

Clar, al final l’estadi estava buit. Quan veiem el vídeo sona el comentarista, però nosaltres estem en la pista que no hi ha ningú i et sents una mica estrany. Però comptava que tenia a totes les meves amigues i familiars aquí veient-ho i els meus pares perquè super emocionats. Els meus pares estan emocionats encara que no faci la mínima, llavors després de fer-la em va encantar veure el vídeo amb la seva reacció i l’alegria amb la qual el van viure.

• Imaginam que has hagut d’entrenar molt per a aconseguir-ho, com és preparar-se per a una prova així? Què és el que més et costa?

Si et sóc sincera no consider que m’hagi matat a entrenar, és més a l’inrevés, he entrenat amb molt de gust, amb molta facilitat… en cap moment he estat amb un cansament excessiu, ni una pressió mental excessiva. Per això quan et surt aquest resultat i l’has fet amb tant de gust, perquè és el triple de mèrit per a mi. Perquè no solament és el resultat, sinó com l’hagis fet. Sí que és veritat que entrenem duro perquè al final estic en el centre d’alt rendiment, però jo almenys el port amb moltíssima naturalitat i gust.

• El Campionat Europeu en Torun està molt a la vora, queden menys de dues setmanes, nosaltres et veiem aconseguint una medalla, però i les teves expectatives? Quines són?

Encara no ho sé perquè com no comptava de fer-la, perquè no me n’hi havia ni plantejat. I la veritat que no m’ho vull replantejar fins que no quedin uns dies perquè em pos una mica nerviosa si ho pens. Ser aquí amb les absolutes era impensable per a mi aquesta temporada. Per descomptat que en l’eliminatòria o semifinal que estigui ho donaré tot, però sobretot gaudir del viatge, de l’experiència, sóc jove i és el meu primer campionat, llavors tampoc tinc unes expectatives enormes, simplement gaudir.

• Ara mateix vius a Madrid, et veus tornant a Mallorca i entrenant aquí en la pista d’Atletisme de Magaluf?

Jolín perquè en la pista de Magaluf m’ho he passat superbé. M’encanta el paisatge, viu a 2 km d’allí i és com la meva casa. No sé si em veig perquè al final volem créixer i descobrir altres llocs, però et puc assegurar que és el meu lloc favorit per a entrenar.

• És una instal·lació perfecta per a entrenar?

És ideal. El rodatge té 1 km de graveta per fora que ho pots usar per a escalfar, té tartán, un mòdul supercòmode. Sí que és ideal. I tinc a la meva família i tot, però aquí en la capital tal vegada té més recursos i un entrenador d’elit que porta un grup molt gran… és una mica complicat.

• Sabem que ets bona estudiant com fas per a compaginar estudis amb entrenos?

Ho intent. Al final és el que hem fet els atletes que entrenem des de jovenets, és el costum. Jo també feia ballet llavors sempre he estat compaginant ballet, estudis i atletisme. Aprens aquesta disciplina, a tenir aquesta rutina i és el normal. Ara no et mentiré, m’està costant una mica centrar-me a principi de quadrimestre perquè tinc el cap ple d’emocions amb el tema de l’atletisme, però aquí hi ha un bon ambient d’estudi, som bastants estudiants en la residència i ens anem organitzant.

• Creus que en algun moment hauràs de renunciar a alguna de les dues coses per a centrar-te només en una?

No ho crec, la veritat, i tampoc ho desitj. Crec que has de tenir una mica de les dues coses. Has de muntar-t’ho per a tenir un futur, a partir dels 30 i alguna cosa tal vegada ja no rendeixes igual i no pots viure de l’atletisme. Llavors no crec que em permetés a mi mateixa renunciar als estudis.

• Ja ets una de les millors atletes de la teva categoria, els teus números no estan res lluny de grans atletes espanyoles com Mayte Martínez, Nuria Fernández o Mayte Zúñiga. Quina és la teva meta? Què t’agradaria aconseguir?

Potser és molt típic, però la meva meta és simplement ser feliç. El dia que això em deixi de fer feliç, probablement ho deixa. Si puc aconseguir mantenir aquesta il·lusió, que crec que sí, perquè de moment mai m’he plantejat el contrari. Però la meva meta òbviament és poder triomfar internacionalment i poder rendir de la millor manera possible sense que em desanimi. Així que seria això: poder arribar a tenir un bon nivell internacional i òbviament anar a les Olimpíades, és el somni de tot atleta.

• Les olimpíades han de ser algun objectiu d’alguna manera.

No crec que sigui per a l’any que ve, que mai se sap després d’haver-me menjat la marca personal així, perquè no se sap la producció que tindré enguany o en els següents. Però per descomptat que les del 2024 serien un objectiu a llarg termini molt fix.

• Llavors aquesta marca personal 2.04,59 quan la superaràs?

(riu). En el moment que la vaig fer vaig dir: la faig ara mateix, que em tornin a donar tret de sortida que la faig. No vull pressionar-me a mi mateixa, però consider que aquest cap de setmana, si tinc un bon dia i una bona carrera podria batre-la, ja que ho vaig fer sola al final, i amb els meus contrincants puc ajustar una miqueta més, jo crec que puc. Però que si no ho faig, tinc anys per a fer-la.