Alejandro Forcades – Trail
- Com van ser els teus inicis en l’esport?
Duc entrenant des que tenia 5 anys a futbol sala, ja que anava a escola a Montesió i allà el futbol sala té molta tradició. Vaig començar allà i vaig estar fins que vaig complir 18 anys. A partir d’aquí vaig començar a fer triatló amb el Xtrem Calvià i en 2011 vaig ser a Barcelona a fer un màster i un doctorat i com tenia menys temps per a entrenar triatló, perquè que la bici requereix molt temps, em vaig centrar més a córrer. Aquesta ha estat la meva trajectòria fins ara.
- Com has arribat fins aquí, a ser un dels millors corredors de muntanya?
Vaig començar a entrenar amb els meus companys del doctorat a Barcelona i quan vaig tornar a Mallorca em vaig posar a entrenar amb Joan Forcades i vaig fer la meva primera cursa de muntanya ben entrenada en 2016, en Sa Fita del Ram, que és una cursa de la Copa de Balears, vaig quedar 2n i a partir d’aquest moment vaig començar a entrenar més de debò aquesta disciplina.
- T’esperaves arribar tan lluny?
La veritat és que tenia opcions de fer les coses bé, perquè a un sempre li agrada fer-ho bé i gaudir, que per això ho faig. Si no gaudís, no ho faria. Però no m’imaginava que en 3 anys pràcticament passaria de començar en aquest esport a córrer la copa del món.
- Quins èxits esportius valores més?
El millor resultat que he tengut ha estat quedar 5è en una prova de la copa del món en Comapedrosa, Andorra, en 2018. Sobretot perquè va córrer Killian Jornet, que com diu Luis Alberto Hernando, l’actual campió del món, si corre Killian, és una altra cursa. Puja el nivell totalment.
- Com és córrer amb Killian Jornet?
Jo amb ell només vaig córrer un quilòmetre (riu). Però condiciona a la resta de rivals i es nota que està corrent perquè tothom estira més.
- Com vas veure la Sant Silvestre Calvianera?
Estic molt, molt content d’haver guanyat aquesta cursa perquè no et pots imaginar el difícil que és perquè en una cursa per muntanya, amb un esforç de 2 hores, hi ha sorpreses perquè la muntanya és molt variable, et pots trobar un dia malament, els camins canvien d’un dia per l’altre encara que no ho paregui, no és el mateix córrer un dia que un altre… Però una Sant Silvestre com aquesta, tan curta, amb tant nivell, tan ràpida, s’ha d’ajuntar que tu estiguis molt bé, que l’hagis preparat molt bé i que sigui el teu dia, perquè es decideix en qüestió d’un quilòmetre. Tothom ha de moure fitxa i es decideix tot al final. Quan entrem en la pista, érem tres corredors al mateix temps, la qual cosa et demostra el renyit que és.
- Quins reptes tens per davant?
Ara començ la temporada fora de Mallorca en el campionat de España, el 12 de maig, en Otañes (Cantàbria), que són 30 km, i després correré a Zegama, que aquest any no forma part del campionat del món però és com si fos el campionat del món oficiós. I després, el 15 de juny, comença la copa del món amb la primera cursa en Livigno (Itàlia), i d’aquí fins a octubre tenc diferents curses de la copa del món. En total són 6 curses.
- En muntanya, pujar o baixar?
Preferesc pujar. No sóc dels quals els agrada arriscar molt en les baixades. Vaig ràpid però trob que no val la pena jugar-se una cursa en la baixada.
- Quin és el teu somni en l’esport?
El meu somni, amb 32 anys, és que la il·lusió em duri fins que el meu físic sigui competitiu. És el més important. Gaudeixo molt fent això i aquest és el meu objectiu.
- Has notat el boom del running i del triatló en els últims anys?
Sí, i també en les curses per muntanya. Es nota molt i ja fa uns anys. Crec que és bo, no és com la típica moda del patinet elèctric que ara l’utilitzaran per a anar a 100 metres en lloc d’anar caminant. És una moda molt bona per a la societat en general.
- Quina opinió tens del teu club, el Xtrem Calvià?
És el meu club de tota la vida. Seguesc federat en triatló amb el club i a l’estiu faig triatlons amb ells i a l’hivern duatlons. Trob que és un club que la gent que el duu, tant Guillem Soler Obrador com Guillem Soler Buades, són gent formada i que s’ho prenen molt de debò. Al mateix temps saben dur un grup, motivar a la gent i crec que si algú a Calvià vol fer triatló, hauria d’anar amb ells.
- Què prefereixes les curses per muntanya (skyrace) o el triatló?
M’agraden més les curses per muntanya (skyrace), però el triatló m’agrada molt per a entrenar. El que menys m’agrada és la natació, però en canvi per a entrenar sí que trob que és un bon entrenament creuat.
- Si poguessis triar, voldries ser una mica millor en el les curses per muntanya o millor en natació o bicicleta per a ser millor en triatló?
Ara estic molt centrat en les curses per muntanya (skyrace) i la bicicleta i la natació les ús com a entrenament creuat. El meu objectiu a curt termini és millorar les meves qualitats com a esportista en general perquè crec que córrer té molt impacte, a la llarga és molt difícil mantenir una trajectòria de córrer molt llarga. Probablement torni al triatló perquè la natació i la bicicleta són molt menys lesius.
TEST
Pel·lícula: Bohemian Rhapsody
Llibre: La reina del sur o La Historia prohibida del Sáhara Español
Ídol: El Caño Ibagaza
Somni: Poder fer una cursa amb els meus fills
Menjar: tumbet mallorquí
Lloc: Andratx
Viatge: A qualsevol de les curses que estic fent per fora, Dolomites, Pirineus… Estan molt bé.
