Miquel vidal

Miquel Vidal 

Miquel Vidal s’acaba de proclamar campió de la tercera divisió de futbol sala amb l’ETB Calvià. Ara el filial del Palma Futsal buscarà l’ascens a 2a B. Parla un home tranquil, enamorat de l’esport al qual porta lligat més de 40 anys. I de llegir-li s’aprèn molt.

Heu guanyat la lliga amb dos partits de marge i només una derrota. Com has vist el campionat?
El campionat d’inici es presentava complicat. Sabíem que no seria fàcil. Al darrer tram hem mantingut la regularitat que havíem demostrat tenir durant tota la temporada i els nostres rivals més directes han entrat en una fase on han tengut més errors que nosaltres. Però fa un parell de setmanes només la història era ben distinta. L’equip ha respost a les necessitats de la competició, on els rivals eren molt veterans. Nosaltres tenim una plantilla molt jove però amb la il·lusió o la feinada que han fet, al final els fruits s’han recollit a temps.

T’esperaves aconseguir la lliga a principi de temporada o a mesura que han avançat les jornades ho has vist més clar?
Nosaltres hem confiat sempre en les possibilitats de la plantilla. Mai hem dit: si no ho aconseguim és un fracàs. Però confiàvem en les nostres opcions. Passaven per aprofitar la joventut de la plantilla, el ritme més alt en els partits, la intensitat que hem sabut aplicar sempre i fer molta feina per estar a l’alçada de la resta. Sabíem que teníem opcions però que hi havia equips molt complicats.
Què ens pots dir dels teus jugadors?

Ha sigut senzill fer feina amb ells perquè és un bon grup. Quan dissenyàvem la plantilla, tenguéremmolt en compte no només les seves qualitats tècniques sinó també un poc el caràcter que aportaven i com podríem gestionar aquest vestidor. I ha sigut un dels èxits. Haver juntat una gent que sempre ha estat disposta a fer feina, a ajudar i haver convertit aquest grup en un equip, en una pinya, que és el més important a l’hora de superar els moments complicats, que n’hem tengut, i afrontar els moments de feblesa.

Ara els objectius de l’equip són la Copa i l’ascens a 2ª B, com ho veus?

Evidentment, només per ser el filial del Palma Futsal, un dels equips capdavanters de la primera divisió, l’ascens és el principal objectiu. La Copa fa molta il·lusió, però l’objectiu és l’ascens. Si ara hagués de triar només una de les dues, no dubtem que seria l’ascens perquè és per el que s’està fent aquest projecte, és per el que s’havia dissenyat la plantilla i és a on tenim la mirada posada.

Com influeix en la dinàmica de l’equip i del club ser el filial del Palma Futsal?

És un projecte que ha d’anar creixent a poc a poc. El més important ha sigut que no hi hagués pressa per part del Palma ni per part nostra, d’anar fent les coses al ritme que éremcapaços d’assumir i que a més les coses s’anassin consolidant. De vegades hi ha hagut projectes semblants que han volgut córrer molt, que han volgut tenir en dos dies coses extraordinàries, han fitxat gent molt bona, i generes monstres molt mals de gestionar. La nostra principal virtut és no tenir pressa. Enguany ja sabíem que havíem de començar a afrontar l’opció de l’ascens i ara primer l’equip s’ha de consolidar a 2ª B i després, si ho aconseguim, afrontar una passa més perquè l’objectiu final és que l’equip pugi a segona divisió. Estam molt en sintonia amb el Palma en la manera de fer les coses.
És el futbol sala un esport en auge?

Fa molts anys que el futbol sala és un esport en auge. És complicat. Al final és el futbol el que té el protagonisme en els mitjans de comunicació. Intentam tenir la nostra quota de protagonisme en el món de l’esport i a vegades ho aconseguim. Ara és un moment en què els èxits del Palma Futsal fa que aquest esport estigui en boca de tothom i que tenguem un espai als mitjans més important que uns anys enrere. Però són cicles i crec que eternament estarem en aquest cicle. És un tema més cultural que esportiu.

Quina ha estat la teva trajectòria com a entrenador fins ara?

Fa quasi 40 anys que em dedic a entrenar equips de futbol sala. He jugat competicions nacionals, fins i tot vaig estar amb la selecció espanyola i he participat en un mundial a Argentina com a entrenador i a un campionat internacional al Marroc. També vàrem fer subcampions d’Europa amb un equip de Sineu, amb la fase final celebrada a Alcúdia, i vàrem perdre la final contra un equip rus. Fa molts d’anys i he vist el futbol sala des de moltes perspectives.

Com et definiries quant al tracte amb el vestidor?

Sempre intent assumir la realitat de la plantilla que entrén. Depenent del nivell d’implicació que pots exigir, la teva actitud és d’una manera o d’una altra. Intent sempre que la plantilla sigui la que es marqui els objectius. L’entrenador que millor funciona és el que menys molesta. De vegades els entrenadors volen tenir massa protagonisme i que l’equip sigui massa parescut a ell i això fa que els jugadors perdin el seu vertader valor. El més important és que el jugador sigui com és. No fitxes un jugador per convertir-lo en una cosa diferent d’allò que et va fer fitxar-lo. Sempre dic el mateix: si aconseguim que tots tenguem el mateix i únic somni, tenim possibilitats de ser imparables.
I quant al joc?

M’agrada que l’equip sigui atrevit, valent, ambiciós, sense por a fallar. Defensivament m’agrada molt agressiu, arriscant molt, sense especular i amb la pilota som un equip que sempre cerca la porteria contrària. No crec en l’especulació, en equips que es tanquen. Si els jugadors juguen amb la por que tu els hi transmets, és molt complicat que l’equip rendeixi. Sempre intent recriminar el menys possible els errors dels jugadors, és millor corregir. El jugador s’ha de sentir lliure a la pista per prendre les decisions. El joc és dels jugadors. No poden estar pensant què opinarà l’entrenador si faig una cosa o una altra.

Què et motiva a entrenar? 

Som un apassionat del futbol sala. M’encanta no només la part esportiva en sí, també les relacions amb els jugador, entre ells i el cos tècnic. Tot això m’apassiona. Mai deixaré d’aprendre i d’evolucionar. He aconseguit canviar la meva pròpia versió i això és el que més m’agrada. Seguir creixent com a entrenador i veure que els meus equips també ho fan.

Com és en Miquel Vidal fora dels pavellons d’entrenament?

Una persona normal, que té una feina normal i normalment molt obert, molt de la broma, de passar-s’ho bé. La vida són dos dies i l’hem de gaudir. Això és també el que es transmet des de l’esport, que és per gaudir, ni per patir ni sofrir ni perdre la son o tenir mals de cap.

TEST: 
Pel·lícula: El guerrero pacífico
Llibre: La piel del tambor
Ídol: Hi ha d’haver molts referents. Només tenir-ne un és difícil.
Somni: La fi de tots els desastres que hi ha al món. I seria una llista interminable. La gent que només pensa a fer mal als altres, que és egoista. Si la gent tengés més empatia, arreglaríem tots els mals que hi ha pel món.
Menjar: Qualsevol plat de la cuina mallorquina. M’agrada molt el que pareix que a la resta de gent fa un poc d’oi. El frit, els callos, la llengua, els peus de porc. Tota aquesta part de l’animal que la resta rebutja.
Lloc: Qualsevol lloc de Mallorca.
Viatge: A qualsevol banda on es pugui jugar un partit de futbol sala.