“Guanyar noves experiències em porta a canviar d’equip sovint”

Miki Fornés s’ha assentat en l’elit del voleibol amb la tranquil·litat que li caracteritza. De Peguera a Itàlia, França, Bèlgica i allí on li ofereixin un projecte esportiu convincent. El canvi li mou: només ha repetit temporada en un club. Però sempre, amb la Selecció Espanyola.

Per a qui no et conegui, qui és Miki Fornés?

Sóc un jugador de voleibol, de 25 anys, de la Selecció Espanyola. Aquesta última temporada he jugat en Club Voleibol Teruel i per a la següent temporada em vaig a França al Club Voleibol Tourcoing.

Vas començar en el CV de l’IES Bendinat, quins records tens d’aquella època?

Molt bons. Llavors l’esport encara era un joc més que un treball. Em recordo sobretot dels meus companys en aquesta època, en ser petit també entrenava amb noies majors que jo i entrenava el màxim possible tant amb els nois com amb les noies. Tinc grans records allí.

Des de quan el voleibol és més un treball que un joc?

Des que vaig fer el meu primer contracte professional als 19 anys a Itàlia. Encara no era molts de doblers, però aquí va passar a ser més un treball. 

Com ha estat la teva trajectòria en el món del voleibol fins a arribar a la Superliga?

En segon any d’infantil i els dos de cadets vaig estar en Bendinat, a partir d’aquí em van agafar per a la concentració permanent juvenil, que es fa a Palencia, on ajunten a les promeses del voleibol, i vaig estar allà des dels 16 fins als 19 anys. Després vaig signar el meu primer contracte professional i vaig tenir un molt bon any a Itàlia, perquè adquireixes molta experiència entrenant i jugant amb jugadors molt bons. Després vaig signar a Almería i vam guanyar la lliga a Espanya. A la següent temporada em vaig anar a França, a Narbonne, i després vaig estar dos anys a Bèlgica, en Volleyteam Roeselare, on vam guanyar una lliga i dues copes. I finalment, aquest any a Teruel, que vam guanyar Supercopa i Superliga.

Un bon palamerés.

Sí, sí (riures).

Vas sortir molt jove de Mallorca per a triomfar en el voleibol, quan et va arribar la trucada? Vas dubtar?

A mi em va arribar en 2008, amb 15 anys. Em feia molta il·lusió perquè significava començar a entrenar més de debò. Però encara no havia acabat l’ESO, llavors els meus pares van decidir retardar-ho un any. Al segon any, quan me’l van tornar a oferir, ni me’l vaig pensar. És una manera d’entrenar moltes hores al dia i a un alt nivell.

També vas sortir molt jove d’Espanya en direcció a Itàlia, a què es va deure aquest canvi?

Quan acabava l’etapa de juvenil, va venir un manager italià a buscar-nos a alguns de nosaltres de la concentració permanent. Per mi s’havia interessat el club italià Exprivia Molfetta amb una oferta molt bona. No tots els jugadors poden anar a Itàlia, una lliga molt forta, així que quan m’ho va dir, ni m’ho vaig pensar.

Pots viure del voleibol?

Sí, per descomptat. Des de l’any d’Itàlia, en 2013, visc exclusivament del voleibol. A Espanya, hi ha prou diferència, tant de sou com de nivell, entre els quatre primers i la resta d’equips. Però duc bastants anys també fora d’Espanya i hi ha lligues en les quals no hi ha tanta diferència entre els equips de dalt i els de baix. 

Sortir fora t’ha fet millor jugador?

Sí, tant sortir fora com jugar els dos anys aquí a Espanya. Cada temporada és una experiència, cada temporada estàs amb uns companys i un entrenador diferents i aprens coses noves si així te’l proposes. Si de debò vols treballar, en qualsevol lloc pots millorar. Jugar a l’estranger et dóna una experiència que no et dóna jugar a Espanya, com és viure fora i estar amb companys d’altres països, entre altres coses. 

Amb quines experiències et quedes del teu pas per l’estranger?

La primera vegada que vaig sortir d’Espanya per a anar a Itàlia va suposar un canvi molt gran. Fins llavors entrenàvem tots els juvenils junts i jugàvem en la segona categoria d’Espanya. Passar d’això a una de les millors lligues del món és uncambio molt gran. Em quedaria amb això pel canvi i per l’esforç que has de fer per a situar-te al nivell dels altres.

Quin país en els quals has jugat t’ha agradat més?

Em quedo amb Itàlia, perquè la lliga és de les més fortes del món, i després amb França perquè el nivell entre els primers i els de baixa taula és molt semblant i qualsevol li pot guanyar a qualsevol. És una lliga molt competitiva.

No et caracteritzes per estar molt temps en un club. Què et mou a canviar d’equip i de país?

Sempre és bo per a mi guanyar noves experiències, com viure en altres llocs i visitar altres ciutats, altres cultures. Òbviament, encara que no es digui tant, el tema econòmic afecta al cap i a la fi, així com les propostes que et facin en altres llocs. En els equips on he estat normalment m’han ofert renovar, però per una cosa o per una altra he decidit canviar. No per res especialment, ni per cap aspecte negatiu d’aquests clubs. M’agrada el canvi.

Malgrat guanyar la Superliga a Espanya, ara tornes a França.

Exactament. Vam guanyar la Superliga i tant CV Teruel com Unicaja Almería, que va ser el nostre rival en la final, em van oferir la renovació i el signar amb ells, respectivament, però vaig decidir anar-me a una lliga més forta. Afronto la nova temporada amb ganes.

A part de guanyar la Superliga, vas ser MVP. Estàs en el teu millor moment?

Sí, crec que llevant la temporada de fa dos anys, en la qual vaig tenir una lesió forta de turmell, cada any ha estat millor que l’anterior en tenir més experiència i millorar altres aspectes que es noten molt en un jugador.

Quins reptes esportius tens per davant?

Ara estic de vacances (riures), però el 22 de juliol comencem una altra vegada amb la Selecció. Tenim cinc setmanes només d’entrenament preparant el Campionat d’Europa de Bèlgica, que comencem al setembre. L’objectiu a curt termini és fer un bon paper allí. Som un grup jove. Jo amb 25 anys sóc un dels més veterans.

Quines opcions teniu en l’Europeu?

El Campionat d’Europa és molt complicat perquè qualsevol equip que està allí ha fet mèrits per a estar. No hi ha cap equip feble. Has d’esforçar-te al màxim en cada partit si vols ganasrlo. I fins i tot això no t’ho garanteix. El nostre grup té una mescla entre equips forts, top 1 del món, i altres contra els que hem competit i els hem guanyat. Si aconseguim treure els partits més assequibles i potser gratar contra algun dels forts, podem passar de grup. Aquest és l’objectiu de moment.

A Mallorca tenim dos equips en Superliga, Manacor i Urbia Voley Palma. T’atreu la possibilitat de jugar a casa?

Sí, clar. Per què no? De fet, Palma entra en un dels quatre equips forts de dalt que he comentat. De moment, Manacor ha fet un bon any en Superliga i veurem si en un futur és capaç d’entrar en aquest grup de cap. M’ho planteig. Igual que he jugat dos anys a Espanya, a Almería i a Teruel, per què no, si algun any em plantegen un bon projecte de Palma o de Manacor, jugar aquí. No em tanco cap porta, això segur.

On et veus després del voleibol?

Sempre es diu això d’estar relacionat amb l’esport. Potser com a entrenador. M’atreu l’entrenar a nens. Agafar una escola a Mallorca, per exemple, i ensenyar als nens des de petits m’agrada.

Molts jugadors de voleibol es passen al voleibol de platja a l’estiu. En el teu cas és així?

No és tant el meu cas. M’agrada molt el voleibol de platja, però el meu estiu és molt curt. Quan acabo la temporada amb el club començo directament amb la Selecció. A vegades, com aquest any, hi ha Lliga Europea i després Europeu. Unes altres, hi ha pre-Europeu i Lliga Europea. El temps de vacances és molt curt. Puc jugar, però tampoc se’m dóna molt bé. Són totalment diferents encara que es diguin semblança. Hi ha gent que entrena molt a la platja i juga molt bé.

Com ets com a jugador en la pista?

Joc de central. Em caracteritzo per ser un jugador seriós i treballador. Quan estem en la xarxa, sóc el que ha d’organitzar el bloqueig segons les tàctiques que hàgim vist en les sessions de vídeo amb l’entrenador.

Amb la teva altura (2,04 m), ets diferencial en els partits o en l’alta competició aquest factor s’iguala?

En els equips forts que he comentat, sóc dels alts, però per centímetres. Normalment els jugadors estan entre el 1,90 m i els 2 m.

TEST: 

Pel·lícula: Big fish 

Llibre: Sóc més de novel·les gràfiques: em qued amb Maus.

Ídol: Rafa Nadal

Somni: Com a esportista, uns Jocs Olímpics. És molt difícil classificar-se a Europa, però és un somni. 

Menjar: Paella

Lloc: Qualsevol dels més bonics de Mallorca.

Viatge: el Japó, pendent de fer.