“Em volia retirar sent encara una de les primeres espases de l’equip”

El Flanigan Bàsquet Calvià va signar la permanència en Lliga EBA en el play-out. Tota una temporada a un partit. I va sortir cara. Iván Matemalas va aportar l’experiència que li donen els més de 400 partits en competicions FEB i va capitanejar l’equip fins a complir l’objectiu. Ara fa un pas al costat malgrat tenir molt de bàsquet encara per repartir. Prefereix deixar-ho en alt.  

Us heu salvat en el play-out: Com has vist la temporada?

Ha estat complicada. Objectiu complert, però esperàvem des d’un principi estar amb menys pressió, sense l’aigua al coll, però començar la temporada de la manera que ho vam fer ens ha portat a jugar-nos-ho tot al final. Et quedes amb la sensació bona d’haver aconseguit l’objectiu, que era el principal, i intentarem corregir errors o posar remei perquè no se sofreixi tant en posteriors temporades.

Què us va passar a l’inici de temporada per a començar tan malament?

La pretemporada va ser dolenta perquè comptem amb el hándicap de poder jugar pocs partits a l’illa en haver-hi només dos equips en lliga EBA. A part que som un club en el qual els jugadors treballen o estudien i la temporada turística d’estiu fa que al setembre treballem moltíssim i això ens porta a no començar com devem. I en un grup tan exigent com el català, el pagues. Ho vàrem pagar perdent el primer partit malgrat no jugar malament i a partir d’aquí va ser una roda que no vam poder aixecar fins al 0-8. Això ho arrossegues tota la temporada. Si haguéssim començat normal, no hi hauria hagut cap mena de problemes.

Els resultats de la segona volta us haurien permès salvar-vos amb folgança.

Sent realistes, d’haver començat normal, hauríem estat entre els cinc o sis primers segur. Sens dubte. Perquè a més la inèrcia hauria estat diferent i teníem plantilla per a estar entre els cinc primers.

Quin ha estat la fortalesa de la plantilla?

Una era l’experiència d’alguns jugadors i una altra, les ganes, la joventut i les cames de la gent jove. Aquesta combinació ha costat fer-la. Hi havia gent que al principi no tenia el barem, l’haver jugat partits de Lliga EBA, que al final és complicat, i hem pogut cohesionar-lo i en la recta final que ens jugàvem el descens hem participat tots i de forma molt positiva. I la gent no tan jove com és el meu cas també hem acabat molt bé i aquí està el resultat, que al final és el que cercàvem.

Després de 14 anys i 411 partits en competicions FEB, has decidit retirar-te. Per què?

Continuaria jugant. Sóc un apassionat, he jugat moltíssims anys en categories FEB, més de 400 partits, però va arribar un moment en el qual m’ho vaig plantejar, ho vaig parlar amb la meva família, amb la meva dona, tinc dos nens, tinc treball, i ha vingut perfecte. Sé que és lliga EBA i no hi ha tanta exigència com abans, però m’agrada acabar la meva carrera com ho he fet, amb l’objectiu complert i sent encara important en l’equip, una de les primeres espases. El que no volia era retirar-me amb un paper secundari que mai he tingut i no sé si seria capaç d’assumir. Decisió complicada, que m’ha costat moltíssim, i al final és el millor que crec que pot passar. Em vaig molt content i se’m farà estrany no tenir els caps de setmana l’adrenalina de jugar.

Enguany has estat un dels jugadors més destacats juntament amb Chemari Morals. Encara tens molt joc que repartir.

Encara que les cames a vegades no arribin, l’experiència sí que et fa arribar. M’he sentit molt bé, a principi de temporada no vaig estar tan còmode, en el meu cas va ser evident, però a nivell d’estadística i de minuts, que és el que la gent veu, sí que ha estat una temporada com l’anterior o com les altres. Participant, tenint partits bastant bons, i em vull quedar amb això, amb acabar bé. És la por que té tota persona. Acabar la carrera o les competicions FEB no arrossegant-te, però sí amb la sensació de què ja no ets el que havies estat durant 400 partits més. He tingut actuacions bones i per aquest motiu m’he retirat aquest any.

Com definiries la teva trajectòria esportiva?

M’ho he llaurat des de juvenil, des de petitó. Abans costava molt sortir a la península, no com ara. Vaig jugar fins a júnior a San José, amb Alberto Corbacho, que porta moltíssims anys en ACB sent un dels millors tiradors d’Espanya en l’última dècada. Em va costar moltíssim treball i em vaig molt satisfet perquè he aconseguit jugar en totes les lligues. Excepte en ACB, on vaig estar entrenant també uns anys vinculat amb l’equip de Lleida, i em va quedar la espineta clavada. Ha estat a base de treball i de caràcter, sense tenir el millor físic, ni la millor altura, que he aconseguit jugar en EBA, LEB Bronze, LEB Plata, LEB Or i aconseguint objectius a nivell de club i individual. He estat important en totes les categories i per això m’he quedat molts anys en LEB Plata i no en LEB Or perquè m’agrada jugar, ser important. No m’han regalat res.

Amb quin moment de la teva trajectòria et quedes?

Hi ha molts. El meu primer partit en lliga EBA, que va ser contra Hospitalet, el tinc gravat, em recordo exactament del que vaig fer, en la meva memòria continua intacte aquest partit. El cinquè partit en el que és ara l’Iberojet Palma, per a ascendir a Màlaga, que vam ascendir amb un triple meu mancant pocs segons en una de les cistelles més importants de la meva carrera. La gran temporada que vam tenir el primer any a Calvià, que vam quedar segons i jvam jugar la fase d’ascens, també va ser meravellosa. I l’última temporada, que he pogut compartir vestuari amb molts amics de debò, com Toni Carrasco, que portem des que som minis jugant en contra i junts, i també amb el meu germà, que ha estat una culminació i era una cosa que tenia clavada que al final he pogut fer.

Com ha estat compartir vestuari amb el teu germà?

És estrany. Després de jugar tants partits amb tanta gent, amb tant d’americà, estranger, jugador nacional, arribar a compartir vestuari amb el teu germà al principi xoca una mica. Arribes aquí i veus el teu germà i no el relaciones al nivell en el qual estàvem. Però per a mi és un orgull, és el meu germà petit, i per a ell imagino que també. És una de les coses que volia fer abans de retirar-me i ell li ho ha guanyat a pols. La gratificació que tinc és molt gran.

Notarà l’equip la teva absència en el futur?

Espero que no. Aquest any ha costat, hi ha hagut partits que no he pogut jugar, per lesió o per treball. Intentarem que no es noti. Evidentment és complicat, amb gent jove, gent de l’illa, que al final és un nucli tancat on no existeix la possibilitat de fitxar gent de fora. Catalunya té milions de jugadors… Hi ha joves capacitats per a agafar el meu relleu. Potser no de la forma que jo ho feia perquè no és fàcil, després de 400 partits adquireixes una experiència que pots aportar a l’equip. Però no crec que hi hagi problema. Ens reforçarem tan bé com sigui possible, amb la màxima il·lusió de portar el millor i cohesionar el grup, que al final és el més important.

Quins projectes esportius tens per davant? Seguiràs lligat al club?

Continuaré portant la direcció tècnica del club i un equip encara per determinar, el mini masculí o el femení, ja que entrenar m’agrada molt, sobretot en cistella petita. A nivell de club el més important és créixer, però de manera coherent i amb passes fermes. Créixer en millors entrenadors, millors instal·lacions -per al que estem lluitant-, créixer en nombre de nins i en uns valors que no siguin el tot val. No farem res sense sentit, sinó seguir la línia d’aquests últims dos anys. El meu objectiu és millorar el club.

S’han escoltat informacions d’un inversor que pretén comprar una plaça en LEB Plata per al Bàsquet Calvià. Què ens pots comptar sobre això?

Hi ha coses que es parlen, que han sortit en premsa… Volem créixer, fer-ho d’una manera ferma i amb peus de plom. No crearem un projecte sense tenir-lo tot molt ben lligat i estructurat, tant a nivell de club com econòmic, que és el complicat d’aconseguir. Veurem. L’estiu és molt llarg, tenim diferents projectes és ment. Sempre mirem cap amunt i veurem a principis o mediats de juny com estan les coses per a poder dir si podem optar a una mica més o si ens quedem en Lliga EBA. Això és segur. Mínim, Lliga EBA 100%. En les pròximes setmanes podrem donar més informació per a fer callar rumors o dir veritats. Ara està tot en standby, amb categories que no han acabat encara, i estem esperant. Alguna cosa hi ha, però hem d’esperar.

TEST:

Pel·lícula: La vida és bella

Llibre: Qualsevol d’Arturo Pérez-Reverte, com El Club Dumes o La Reina del Sud, o d’història històrica i romana.

Ídol: Michael Jordan

Somni: Que els meus fills continuïn creixent, jugant a basket o fent un esport i jo pugui gaudir-lo.

Lloc: Mallorca

Viatge: Tinc pendent fer un viatge llarg amb la meva dona, als Estats Units o a Àsia. Però els Estats Units ho tinc en ment, on aprofitaria per a veure un partit de la NBA. He fet molts viatges curts, però llargs cap.