Cristina Prats

A Cristina Prats no li espanta la Galatzó Trail. No és precisament la seva primera carrera de muntanya. En 2018 es va proclamar campiona de Balears de trail running de ultradistància i va quedar 2a en la Tramuntana Travessa, de 128 km. Però encara no ha decidit aturar-se.

Com va anar la Tramuntana Travessa, en la qual vas acabar 2a i et va servir per a ser campiona de Balears?

– Bé, va anar molt bé perquè em va sortir tot rodó. El plantejament em va anar bé, les cames van respondre, el cap també i ho vaig gestionar molt bé en general. No vaig tenir baixades i no puc dir gens dolent. Al final les cames ja notaven el cansament, però vaig poder arribar molt bé.

– 128 km, Quantes vegades t’han dit que estàs boja?

– Ara mateix, fa un moment me l’han dit. Principalment m’ho diu la meva família, però què he de fer, és el que m’agrada. I no serà l’última de llarga distància.

– Quantes carreres componen la lliga de llarga distància que vas guanyar?

– Vaig fer la Copa Balear, que constava de 6 carreres llargues i 6 de mitjana distància i per a ser finisher et demanaven 4 i 4. En el meu cas, quan va arribar l’estiu ja tenia totes les llargues fetes i finalment en la Copa Balear vaig quedar segona.

– D’aquestes carreres després s’agafen els millors resultats?

– Sí. Vas puntuant i el que fan és una mitjana de punts amb un puntatge una mica complicat en el qual segons la posició, et donen uns punts i quants menys punts tens, millor. En la competició, van llevant del rànking als qui no tenen opcions per les carreres que queden. Així queden els que han complert els requisits i classificats segons la puntuació obtinguda. D’aquesta forma, vaig quedar segona en la Copa Balear.

D’altra banda està la Travessa Tramuntana, que era el Campionat de Balears de Ultradistància. En ella també vaig quedar segona en la general femenina, però la primera era professional i no comptava per al campionat, per la qual cosa em vaig poder proclamar campiona de Balears.

– Quins pròxims reptes tens?

– De moment recuperar-me. Que ho veig una mica lluny. M’he apuntat a la Galatzó Legend, la carrera llarga de la Galatzó Trail. L’any passat vaig fer la Half perquè per temes de la Copa Balear no m’anava bé apuntar-me a la llarga, que és la que m’agrada. I enguany, de moment, aquesta. Em vull plantejar anar a fer alguna carrera llarga, però estic esperant i ho haig d’estudiar.

– Com veus la Galatzó Trail?

– Està molt bé. A més que les dues muntanyes Galatzó i s’Esclop per a mi són molt especials, el Galatzó sobretot, ja que és la meva zona d’entrenament, i és molt bonica. El Galatzó és especial, jo la veig màgica. I ja que una carrera pugi a Galatzó i a s’Esclop, no et dic res.

– Quina és la teva opinió del Club de Muntanya YAÍS al qual pertanys?

– És un club petit, hi ha bastants corredors però que participin en grans carreres no hi ha molts, som sempre els mateixos, però és un club en el qual a més hi ha excursionistes, escaladors… bàsicament tot el que gira al voltant de la muntanya. Però corredors som pocs.

– Podeu aprofitar Calvià com una bona zona d’entrenament.

– Sí, és clar. Per a mi és un luxe sortir de casa i poder arribar al Galatzó sense agafar el cotxe.