Ana soler_triatló

Ana soler_triatló

“M’agradaria guanyar algun campionat de España” 

Ana Soler és triatleta. Però no una qualsevol. En 2017 es va proclamar campiona de Balears júnior i subcampiona absoluta. També és bronze en el campionat d’Espanya de duatló cross en 2018 i en el nostre triatló, en Challenge Peguera-Mallorca, va ser 3a en relleus. Un ampli palmarès amb només 19 anys.

Què et queda per aconseguir?

– Ara mateix no tenc cap meta fixa, però algun any m’agradaria guanyar algun campionat d’Espanya, com en el de duatló cross en 2018 que vaig estar a prop. El dolent és que ara passaré a sots-23, que ja hi ha més nivell en elit i és més complicat.

– Com vas veure la Challenge corrent a casa?

– Vaig participar en relleus i jo vaig fer el tram de natació, mai havia fet en competició 2000 metres i se’m va fer una mica llarguet, però la veritat és que bé, m’ho vaig passar molt bé.

– I vau quedar 3rs, gens malament.

– Gens malament. Vam fer bon equip, ho vam organitzar ràpid però al final va sortir bé.

– Quin temps vas fer en natació?

– No ho sé ara mateix. Crec que 20 i alguna cosa, però no ho sé exactament.

– Com veus al Xtrem Calvià?

– La veritat és que ara estam evolucionant bé perquè ens estam fixant més en la part dels nins per a crear la base. En l’alt rendiment, estam fent molt bon treball, a més ara hem canviat d’entrenador i li estam donant molta canya a la natació, que és molt important, i s’està entrenant molt bé.

– Quants anys portes?

– Porto uns 10 anys, des dels 8 o 9 i ara tinc 19

– Heu notat el boom en els últims anys?

– Sí, la veritat és que sí. Aquests últims anys està en auge perquè a la gent, arran del boom del running també, li està agradant més i sobretot això de l’ironman, que ara està de moda.

– Abans els triatletes venien d’una especialitat i després milloraven les altres. En canvi ara els nins i nines comencen directament en el triatló. Es nota en la millora dels resultats?

– Clar, és important. Quan arribin a alt rendiment o a categories més elevades es notarà que han evolucionat.

– Aquí a Calvià teniu un gran referent amb Mario Mola, no?

– La veritat és que sí. Vaig poder entrenar amb ell una temporada quan era petita. El meu pare li entrenava en el Centre d’Alt Rendiment de Príncipes i és un honor tenir-lo.

– Veus lluny els Jocs Olímpics?

– Bastant. Ara com ara sí. Però mai es descarta l’opció. Mai se sap. Continuarem treballant per a això.

– Què et semblen les instal·lacions de Calvià per a entrenar?

– Una passada. Sobretot la pista de Magaluf. Hi ha de tot i és supercòmode. Ens queda a prop i nosaltres entrenam a Peguera, on també utilitzam les instal·lacions de la piscina, i està molt bé perquè, a part de nedar, solem córrer per la zona. I la bici, per on sigui. Tenim la Serra de Tramuntana i res és pla, tot és pujada o baixada, així que perfecte.